Llibres amb ressò d'aquest 2011

Aquest 2011 està carregat de llibres de tots els gustos. De tots ells m'agradaria destacar-ne un que estic llegint i que respon moltes de les preguntes actuals: Excuses per no pensar. En aquest llibre Eduard Punset, qui podríem considerar un filòsof científic actual, tracta diferents temes d'actualitat tant de l'àmbit de la ciència com el social o econòmic.

Pels més interessats en la història, Paul Preston ha publicat el seu llibre l'Holocaust espanyol, que malgrat és un escriptor anglès, mostra un gran coneixement de l'Espanya del segle XX.

Tot i així, el llibre amb més éxit tant en castellà com en català durant aquest Sant Jordi és sens dubte si em dius vine ho deixo tot pero diguem vine del jove polifacètic Albert Espinosa. Malgrat no té una gran extensió, capta l'atenció de tots els seus lectors.

Pels lectors que els agrada aprofitar el trajecte de metro però no estàn convençuts amb el format electrònic, s'ha creat un nou format de llibre: el vertader llibre de butxaca.

8.1- Comentari de text J.S. Mill: l'Utilitarisme

1- Idees principals.

En aquest fragment Mill introdueix la felicitat segons el seu punt de vista utilitarista. Fa una distinció entre els plaers segons la qualitat, destacant els intel·lectuals com els més elevats. A partir d’aquí deixa clar que és millor no ser feliç però aspirar a molt que aconseguir ser feliç amb gairebé res. Per tant, Mill vol dir que és millor ser plenament conscients del que fem encara que no siguem feliços, que ser inconscientment feliços.

2- Títol.

La felicitat: els plaers intel·lectuals per sobre dels altres.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’Utilitarisme, Mill distingueix els plaers intel·lectuals per la seva gran importancia davant els altres. Amb la coneguda afirmació “és millor ser Sócrates insatisfet, que un boig satisfet” fa referencia a aquesta distinció entre plaers. Per tant, és millor tenir plena consciencia del que fem, que no ser conscients encara que siguem feliços.

4- Comparació amb altres autors.

Segons la part de la moral que tracta el text, podem comparar-lo primerament amb Aristòtil ja que ambdós autors conincideixen en que podem arribar a una máxima felicitat gràcies a la activitat intel·lectual.

Pel que fa a Kant, trobem diferències pel fet que aquest defensa una moral deontológica (buida de contingut) i Mill una moral teleológica. És a dir, segons el filòsof alemany hem d’actuar per deure i en canvi el text defensa que la finalitat de l’homa és la recerca de la máxima felicitat.

Esquema 6: Filosofia Moderna

Durant la filosofia moderna destaquen quatre corrents filosòfics. Per una banda el racionalisme i l'empirisme que dos corrents contraris en ideologia i representats per dos filòsofs que entren a la selectivitat, Descartes i Hume respectivament. Per una altra banda trobem la il·lustració que triomfa a Anglaterra, França i Alemanya (Kant) i per últim l'idealisme Alemany en el qual destaca Hegel.

Esquema 5: Filosofia Medieval

En aquest esquema apareixen els principals filòsofs de l'edat mitjana, la majoria dels quals se centren en demostrar l'existència de Déu. En contraposició apareix al final del període Guillem d'Ockham, qui defensa la simplicitat.

Esquema 4: Filosofia Antiga

En aquest esquema he dividit la filosofia antiga segons grups de filòsofs amb aspectes concrets o filòsofs importants. La majoria d'ells tenen quelcom que els caracteritza i els diferencia dels altres. A més, Plató, tal com queda especificat, és un autor que entra a l'exàmen de selctivitat.

El món de Sofia: resum de la història de la filosofia occidental

Alberto Knox és un misteriós i extraordinari professor de filosofia que explica a Sofia Amundsen, una nena de quinze anys, la vida i lobra dels grans pensadors de la història. Des dels presocràtics fins a Sartre, passant per Plató, Aristòtil, Jesús, sant Agustí, Galileu, Descartes, Hume, la Il·lustració, Kant, el Romanticisme, Hegel, Marx, Darwin o Freud, tots participaran del viatge que emprendrà Sofia pel món de les idees. Però El món de Sofia no és només aquest viatge fascinant, és també una novel·la excepcional i originalíssima que ens permet observar el món des dels ulls imaginatius duna adolescent i que té un desenllaç imprevisible.

7.2- La moral kantiana

La moral kantiana

View more presentations from lidiaaa.

7.1- Kant: síntesi de racionalisme i empirisme

La filosofia de Kant es basa en un coneixement que comença amb les impressions que rebem a través dels sentits (empirisme) i afegeix que per si soles no són ni universals ni necessàries. És a dir, com a partir de les dades de l’experiència només obtenim creença (Hume) cal que quelcom aporti validesa a aquestes idees de la ment, i aquesta és la funció de la raó (Descartes).

Per tant, per obtenir coneixement necessitem tant les dades de l’experiència (a posteriori) com la raó (a priori).

6.5- Comentari de text d'un fragment de l'abtract de Hume

Comentari de text del punt 5-Crítica empirista dels conceptes metafísics: Realitat exterior.

1- Idees principals.

En text Hume fa un resum de la seva filosofia i reconeix el seu caràcter escèptic. Afirma que el coneixement humà està basat en l’experiència. Aquesta està relacionada amb el sentiment de la creença produïda pel costum. Considera que una creença són les percepcions, tant les impressions com les idees d’aquestes impressions. Per últim afirma que utilitzem la raó perquè no ho podem evitar.

2- Títol.

L’escepticisme de l’empirisme.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’Abstract, un resum del tractat de la naturalesa Humana Hume fa un breu resum de la seva filosofia escèptica. Segons aquest filòsof racionalista, al món només hi ha creença produïda per l’hàbit. Defineix aquesta creença com un sentiment en comptes d’un acte racional. Quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. Aquesta afirmació del text vol dir que les creences no només són els objectes que percebem a través dels sentits sinó que també les idees que tenim d’aquests cossos, es a dir, les percepcions.

Per últim, afirma que és inevitable no utilitzar la raó i fa una crítica a l’escepticisme radical dels pirrònics.

4- Comparació amb altres autors.

Aquest escepticisme i la creença de Hume es poden comparar amb la l’al·legoria de la línia de Plató. Aquest filòsof antic defensava dos móns. El primer d’aquests móns, el sensible, nega l’existència d’un coneixement cert, tal com Hume defensa en aquest fragment. Com a diferència entre ambdós trobem que Plató a més afirma que existeix certesa, però només el podem obtenir al món intel·ligible.

Com a filòsof no defensor de l’escepticisme trobem a Descartes, que afirma l’existència del jo i dels cossos, tal com va dir: no podem dubtar del fet que estem dubtant. Per contra Hume no afirma l’existència ni la no existència dels cossos, sinó que vivim en un món de creença.

Per últim, l’escepticisme que defensa Hume en el text no és tan radical com el dels antics Pirrònics, que afirmen que res no és cert.

6.4- Comentari de text d'un fragment de l'abtract de Hume

1- Idees principals.

Hume afirma que el futur no ha d’estar d’acord amb el passat. Per tant, és possible que quelcom sigui, però això no ha de ser obligatori. Aquesta afirmació la classifica dins el grup de les qüestions de fet ja que sabem el que ha passat, és a dir, estem acostumats a això, però no podem estar segurs del que passarà. Per tant, tot i que després d’una causa concreta, es derivi el mateix efecte, quelcom que afirma la raó, no podem estar segurs que després d’aquesta causa li segueixi sempre el mateix efecte.

2- Títol.

Relació del passat amb el futur.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Explica que després d’una causa no sempre s’ha de deriva el mateix efecte. Per exemple, hem adquirit l’hàbit que tots els dies surt el sol, però és possible que demà no surti? La resposta de Hume seria un sí radical.

Segons aquest filòsof no existeixen efectes precedits per una causa, sinó uns fets A que donen lloc a uns fets B. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir. En contraposició a aquest costum trobem la raó. Aquesta, contrària al criteri empirista de Hume, afirma la relació entre causa i efecte, però tal com diu al text: no és la raó la guia de la vida, sinó el costum.

En conclusió, hi ha la possibilitat que una causa no tingui sempre el mateix efecte, per tant, nega l’existència del destí.

4- Comparació amb altres autors.

A l’edat mitjana, Sant Tomàs d’Aquino va intentar demostrar l’existència de Déu a part de l’argument quia que afirma que primer té lloc l’efecte i després la causa. Aquesta demostració explica que si podem veure un efecte vol dir que ha d’existir quelcom que l’hagi creat, la causa, es a dir, Déu. Aquest raonament és contrari a Hume ja que tal com afirma al text: no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.

Podem comparar el que defensa Hume en aquest fragment amb Spinoza. Aquest filòsof racionalista afirma el determinisme, és a dir, la negació de la llibertat, per tant, l’home té un destí. Spinoza també inclou com a causa a Déu, i l’home és un efecte de la natura. Hume es contraposa a aquest raonament perquè malgrat el fet que l’experiència afirmi quelcom del passat, existeix la possibilitat que futur sigui diferent i per tant, nega el destí.