1.6- Definicions del tema 1

Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, es pregunta només el què de les coses.

Tècnica: Saber com fer certes activitats i es considera una aplicació de les ciències.

Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.

Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.

Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.

Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments, no a fets de l’experiència.

Mètode: és la manera de resoldre una pregunta o una incògnita ja sigui filosòfica o científica orientada a la consecusió d’un fi.

Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.

Inducció completa: es recolza en comprovacions individuals i arriba a un llei general perquè no observa la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.

Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.

Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: Mètode filosòfic que considera que els sentits són la font de coneixement.

Racionalisme: Mètode filosòfic que separa experipencia i raó, i considera que la raó és més important.

Revolució Copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre de coneixement.

Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: Hermenèutica (art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos) que no posa normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.

Metafísica: tipus de la filosofia teòrica que parla sobre els objectes que van més enllà dels sentits.

Wittgenstein (biografia)

El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein va nèixer al 1889. És considerat un dels pensadors més influents del segle XX i va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia de l’anàlisi del llenguatge.

Es va educar en una família rica. Va estudiar a Berlin i més tard es va traslladar a Gran Bretanya per estudiar enginyeria, on va cestudiar amb Bertrand Russell, un altre filòsof important. Allà va començar el seu interès cap a la filosofia.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en Investigacions filosòfiques.

1.5- L'objecte de la filosofia (comentari de text)

1- Idees principals
Aquest text afirma que la filosofia no es basa en una sèrie de enunciats, si nó que la seva funció es aclarir aquest enunciats.

2- Títol
La funció de la filosofia.

3- Quina és la funció de la filosofia en el text?
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los.

4- Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Fa aquesta afirmació ja que la filosofia no és una teoria, si no un aclariment.

4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase:
La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los, es a dir, que la filosofia no és una teoria.
L’autor afirma que és una activitat ja que, com diu la seva definició del que és la filosofia, tracta d’aclarir un dubte, que en conseqüència és una tasca.
Amb aquesta frase l’autor vol remarcar el que la filosofia té una tasca lògica, aclarint que sense ella els nostres pensaments estarien desordenats.

5- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres mètodes.
L’autor està defensant el mètode analiticolingüístic ja que vol deixar molt clar quina és la funció de la filosofia, i a més també diu el que no és.
Crec que aquest text es podria relacionar amb el mètode hermenèutic ja que interpreta el text, li dona sentit.
Però si el comparem amb el mètode transcendental tenen relació ja que busca les condicions que fan possible que puguem ser d’una manera, i segons el text, la filosofia aclareix els pensaments de les persones, que defineix com som cadascú.

1.4- És el jo realment la primera realitat?

Cadascú és un jo per a ell mateix, o un tu per a una altra persona. D’aquesta afirmació podem dir que no existeix un sol “jo”, si nó que existeixen tants com el nombre de persones que hi ha. Però no existeixen dos “jo” igual.

Aquesta pregunta es pot respondre de diverses maneres: utilitzant una afirmació o una negació per donar una resposta, entenent aquesta qüestió com a personal o individual o bé utilitzant diferents tipus de vista. Jo, com a “jo” que sóc contestaria que si, ja que si ho mirem des del punt de vista individual, si jo no sóc real, la meva existència no tindria sentit. És més, si no existeix la primera realitat, no hi hauria la possibilitat de que existeixi una segona degut a que considero que la existència del jo engloba totes les realitats possibles.

A partir d’aquests raonament he arribat a la conclusió de que penso per tant existeixo, però també podria dir que sóc conscient de que existeixo perquè penso.

1.3- Preguntes de comprenció (pàg. 17)

Escriu una definició de saber utilitzant les teves pròpies paraules.

Adquirir uns coneixements i ser capaços de compendre'ls.

Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric que les faci intel·ligibles?

Vol dir que el que captem pels sentits, és a dir, l'experiència, però amb la raó podem arribar a la conclusió del que hem percebut.

Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produir contemplar un quadre? Descriu-la.

Crec que es poden produïr dos tipus d'experiència: l'estètica i l'experiència de la vida. L'estetica ja que aquest quadre ens mostra una bellesa i l'experiència de la vida perquè ens recorda a alguna cosa viscuda.


Hi ha alguna relació entre el saber científic i el tècnic? Justifica la teva resposta.

Tenen una relació molt clara ja que la ciència no podria avançar si el saber tècnic no poses en pràctica la ciència amb unes eines o instruments.

1.2- Què és la filosofia?

La filosofia està relacionada amb tot. Quan tractes un tema, sigui quin sigui, es pot filosofar. Per exemple, a l’àmbit científic quan estem tractant el tema de la creació de l’Univers ens podríem preguntar perquè s’ha degut el Big Bang, la gran explosió.

Però també, la filosofia ens engloba a tots. Tots som filòsofs. Qualsevol persona té la capacitat de perguntar-se el perquè sobre una qüestió i donar una resposta. Quan fem això, estem filosofant. Però aquesta resposta no es definitiva. Crec que no hi ha cap resposta exacte a una altre, ja que no tothom pensa el mateix i sempre hi haurà alguna diferència. Per aquest motiu hi ha moltes preguntes filosòfiques sense resposta única per a tothom. Penso que la filosofia és inevitable, per que en algun moment hem filosofat, tot i que molta gent quan ho ha intentat fer a parat i no a aconseguit arribar a una conclusió clara.

En definitiva, no es podria definir la filosofia però per a mi és formular una pregunta sobre qualsevol tema i pensar una resposta.

1.1- Activitat inicial: preguntes

1- Defineix en un màxim de tres línies que entens per filosofia.

Ciència que reflexiona sobre totes les coses, es a dir, es qüestiona el perquè sobre qualsevol tema i pensa una resposta.

2- Quins temes tracta?

Tracta qualsevol tema. Algun exemple és la llibertat, l'ètica, la ciència...
Crec que no hi ha res que no tingui res a veure amb la filosofia.

3- Qui era Sòcrates? Què en saps?

Va ser un filòsof grec de l'antiguitat.

4- Quan va sorgir el pensament occidental?

Va sorgir al segle VI a.C.

5- Perquè existim?

Som conseqüència de l'evolució, la qual es fa fer atzar.

6- Perquè existeix la política?

Es una manera d'organitzar la població per tal de que no hi hagi caos i intentar millorar la convivència entre els membres.

7- Creus que t'has de comportar seguint uns valors?

Sens dubte si. Crec que es imprescindible tenir uns valors perquè poguem formar la nostra personalitat, si no hi hauria monotonia.

8- Creus que ets un bon ciutadà? Raona la resposta.

No em podria classificar com una ciutadana dolenta, però tampoc com una bona ciutadana. Considero que

9- Esmenta 5 filòsofs.

Kant
Aristòtil
Plató
Sartre
Carl Max

10- Perquè l'ésser humà necessita la cultura?


És necessària per avançar com a ésser racionals que som.


11- Som lliures?

Com en moltes preguntes d'aquest tipus, crec que si s'afirmen, tenen un “però” present coma mínim.
Responent aquesta pregunta crec que si. Respecto les lleis, que crec que es el mínim que es pot fer per ser un bon ciutadà, però no faig gairebé res per millorar la convivència.

12- Que es la bellesa?

És allò que sense concepte plau universalment.