1.6- Definicions del tema 1

Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, es pregunta només el què de les coses.

Tècnica: Saber com fer certes activitats i es considera una aplicació de les ciències.

Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.

Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.

Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.

Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments, no a fets de l’experiència.

Mètode: és la manera de resoldre una pregunta o una incògnita ja sigui filosòfica o científica orientada a la consecusió d’un fi.

Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.

Inducció completa: es recolza en comprovacions individuals i arriba a un llei general perquè no observa la totalitat dels casos possibles.

Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.

Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.

Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.

Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.

Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: Mètode filosòfic que considera que els sentits són la font de coneixement.

Racionalisme: Mètode filosòfic que separa experipencia i raó, i considera que la raó és més important.

Revolució Copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre de coneixement.

Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: Hermenèutica (art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos) que no posa normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.

Metafísica: tipus de la filosofia teòrica que parla sobre els objectes que van més enllà dels sentits.

Wittgenstein (biografia)

El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein va nèixer al 1889. És considerat un dels pensadors més influents del segle XX i va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia de l’anàlisi del llenguatge.

Es va educar en una família rica. Va estudiar a Berlin i més tard es va traslladar a Gran Bretanya per estudiar enginyeria, on va cestudiar amb Bertrand Russell, un altre filòsof important. Allà va començar el seu interès cap a la filosofia.

El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en Investigacions filosòfiques.

1.5- L'objecte de la filosofia (comentari de text)

1- Idees principals
Aquest text afirma que la filosofia no es basa en una sèrie de enunciats, si nó que la seva funció es aclarir aquest enunciats.

2- Títol
La funció de la filosofia.

3- Quina és la funció de la filosofia en el text?
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los.

4- Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Fa aquesta afirmació ja que la filosofia no és una teoria, si no un aclariment.

4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase:
La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los, es a dir, que la filosofia no és una teoria.
L’autor afirma que és una activitat ja que, com diu la seva definició del que és la filosofia, tracta d’aclarir un dubte, que en conseqüència és una tasca.
Amb aquesta frase l’autor vol remarcar el que la filosofia té una tasca lògica, aclarint que sense ella els nostres pensaments estarien desordenats.

5- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres mètodes.
L’autor està defensant el mètode analiticolingüístic ja que vol deixar molt clar quina és la funció de la filosofia, i a més també diu el que no és.
Crec que aquest text es podria relacionar amb el mètode hermenèutic ja que interpreta el text, li dona sentit.
Però si el comparem amb el mètode transcendental tenen relació ja que busca les condicions que fan possible que puguem ser d’una manera, i segons el text, la filosofia aclareix els pensaments de les persones, que defineix com som cadascú.