6.5- Comentari de text d'un fragment de l'abtract de Hume

Comentari de text del punt 5-Crítica empirista dels conceptes metafísics: Realitat exterior.

1- Idees principals.

En text Hume fa un resum de la seva filosofia i reconeix el seu caràcter escèptic. Afirma que el coneixement humà està basat en l’experiència. Aquesta està relacionada amb el sentiment de la creença produïda pel costum. Considera que una creença són les percepcions, tant les impressions com les idees d’aquestes impressions. Per últim afirma que utilitzem la raó perquè no ho podem evitar.

2- Títol.

L’escepticisme de l’empirisme.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’Abstract, un resum del tractat de la naturalesa Humana Hume fa un breu resum de la seva filosofia escèptica. Segons aquest filòsof racionalista, al món només hi ha creença produïda per l’hàbit. Defineix aquesta creença com un sentiment en comptes d’un acte racional. Quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. Aquesta afirmació del text vol dir que les creences no només són els objectes que percebem a través dels sentits sinó que també les idees que tenim d’aquests cossos, es a dir, les percepcions.

Per últim, afirma que és inevitable no utilitzar la raó i fa una crítica a l’escepticisme radical dels pirrònics.

4- Comparació amb altres autors.

Aquest escepticisme i la creença de Hume es poden comparar amb la l’al·legoria de la línia de Plató. Aquest filòsof antic defensava dos móns. El primer d’aquests móns, el sensible, nega l’existència d’un coneixement cert, tal com Hume defensa en aquest fragment. Com a diferència entre ambdós trobem que Plató a més afirma que existeix certesa, però només el podem obtenir al món intel·ligible.

Com a filòsof no defensor de l’escepticisme trobem a Descartes, que afirma l’existència del jo i dels cossos, tal com va dir: no podem dubtar del fet que estem dubtant. Per contra Hume no afirma l’existència ni la no existència dels cossos, sinó que vivim en un món de creença.

Per últim, l’escepticisme que defensa Hume en el text no és tan radical com el dels antics Pirrònics, que afirmen que res no és cert.

6.4- Comentari de text d'un fragment de l'abtract de Hume

1- Idees principals.

Hume afirma que el futur no ha d’estar d’acord amb el passat. Per tant, és possible que quelcom sigui, però això no ha de ser obligatori. Aquesta afirmació la classifica dins el grup de les qüestions de fet ja que sabem el que ha passat, és a dir, estem acostumats a això, però no podem estar segurs del que passarà. Per tant, tot i que després d’una causa concreta, es derivi el mateix efecte, quelcom que afirma la raó, no podem estar segurs que després d’aquesta causa li segueixi sempre el mateix efecte.

2- Títol.

Relació del passat amb el futur.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Explica que després d’una causa no sempre s’ha de deriva el mateix efecte. Per exemple, hem adquirit l’hàbit que tots els dies surt el sol, però és possible que demà no surti? La resposta de Hume seria un sí radical.

Segons aquest filòsof no existeixen efectes precedits per una causa, sinó uns fets A que donen lloc a uns fets B. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir. En contraposició a aquest costum trobem la raó. Aquesta, contrària al criteri empirista de Hume, afirma la relació entre causa i efecte, però tal com diu al text: no és la raó la guia de la vida, sinó el costum.

En conclusió, hi ha la possibilitat que una causa no tingui sempre el mateix efecte, per tant, nega l’existència del destí.

4- Comparació amb altres autors.

A l’edat mitjana, Sant Tomàs d’Aquino va intentar demostrar l’existència de Déu a part de l’argument quia que afirma que primer té lloc l’efecte i després la causa. Aquesta demostració explica que si podem veure un efecte vol dir que ha d’existir quelcom que l’hagi creat, la causa, es a dir, Déu. Aquest raonament és contrari a Hume ja que tal com afirma al text: no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.

Podem comparar el que defensa Hume en aquest fragment amb Spinoza. Aquest filòsof racionalista afirma el determinisme, és a dir, la negació de la llibertat, per tant, l’home té un destí. Spinoza també inclou com a causa a Déu, i l’home és un efecte de la natura. Hume es contraposa a aquest raonament perquè malgrat el fet que l’experiència afirmi quelcom del passat, existeix la possibilitat que futur sigui diferent i per tant, nega el destí.

6.3- Comentari del text 4 de Hume

Investigació sobre l'enteniment humà, Secció IV, part I (Alianza, Madrid 1994, 8^a ed., p. 47-48).

1- Idees principals.

Hume fa una distinció entre els objectes de la raó: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les primeres són indubtables i no poden ser d’una altre manera. En aquest grup hi pertanyen les veritats matemàtiques i Hume posa l’exemple del teorema de Pitàgores. Pel que fa a les qüestions de fet, el seu contrari és possible, a diferència de les relacions d’idees. Per tant, el sol sortirà demà és una qüestió de fet perquè pot ser que no surti.

2- Títol.

Relacions d’idees i qüestions de fet.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’obra Investigació sobre l'enteniment humà, Hume explica els dos objectes de la raó humana: les relacions d’idees i les qüestions de fet. Les matemàtiques i la lògica pertanyen al primer grup. Per exemple, el quadrat té quatre costats. Aquesta afirmació és una veritat necessària i, encara que puguem percebre quelcom a través dels sentis no vol dir que no sigui una veritat. Per tant que aquestes ciències no segueixen el criteri empirista.

Per contra, les qüestions de fet són contingents, és a dir, són però podrien no ser. El contrari de qualsevol qüestió de fet és, en qualsevol cas, possible. Aquesta afirmació que trobem al text vol dir que malgrat la nostra experiència confirmi que si llancem un objecte al aire caigui, també és possible que no caigui.

4- Comparació amb altres autors.

El filòsof racionalista Leibniz, a la seva teoria del coneixement ja va diferenciar entre dos tipus de veritats (de raó i de fet) que presenten les mateixes característiques que les relacions d’idees i les qüestions de fet que descriu Hume al text.

6.2- Comentari de text: Identitat personal (Hume)

1- Idees principals.

En aquest text afirma que l’ànima és un conjunt de percepcions poc simples. Les nostres percepcions en general no pertanyen a la ment, sinó que la formen. Pel que fa a la substància, defensa que no podem tenir la idea ja que no tenim cap impressió de la qual es pugui originar. Compara la idea de substància amb Descartes, qui afirma que és la ment. En canvi, per Hume no és una substància sinó un conjunt de percepcions.

2- Títol.

Crítica de la idea de substància.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees. En segon lloc explica la ment.

Critica al racionalista Descartes per defensar: el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. Hume considera més important les impressions i també que no podem pensar que existeix una idea de substància ja que no tenim cap impressió de la substància. Per últim continua aquesta critica afirmant que la nostra ment no és una substància.

4- Comparació amb altres autors.

Tal com ja fa en el text, podem comparar el pensament de Hume amb Descartes. Pel filòsof racionalista la substància diferencia dos tipus de substància: el jo o la substància pensant i els cossos o la substància extensa. Per contra, Hume nega l’existència de la idea de substància perquè s’haurien de derivar d’unes impressions, les quals no coneixem.

Anteriorment a la filosofia Moderna i Medieval, Aristòtil ja va tractar el tema de la substància, però des d’un punt de vista materialista, contrari a la substància espiritual de Hume o Descartes.

En conclusió, en aquest fragment Hume critica la idea cartesiana de substància seguint el model empirista.

6.1- Comentari de text d'un fragment de l'abstract de Hume

1- Idees principals.

Després d’explicar el significat d’uns mots explica la relació que s’estableix entre aquests: les percepcions es divideixen en impressions i idees. Primerament defensa que només podem conèixer a través dels sentits. A continuació afirma l’existència d’idees innates i per últim d’aquest resum de la seva teoria del coneixement explica que les passions sorgeixen de la naturalesa, a diferència de Locke que defensava que l’origen era la ment.

2- Títol.

Tipus de percepcions: impressions i idees

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de la seva obra Abstract, Hume divideix el que tenim a la ment, és a dir, les percepcions, en impressions i idees. Tal com diu el text, es diferencien per la intensitat: les impressions són immediates i més fortes que les idees i les considera les dades de l’experiència.

Pel que fa al segon paràgraf, explica la seva teoria del coneixement relacionant els conceptes anteriors. Les idees són febles i provenen de les impressions, no al contrari, afirmació que confirma que es tracta d’una teoria empirista. Per tant, primer de tot són les impressions que captem amb els sentits i a continuació tenim aquestes imatges febles a la ment.

4- Comparació amb altres autors.

Tal com Hume fa referència al text, podem comparar la seva teoria del coneixement amb John Locke, un altre empirista. Per tant, tenen en comú que l’origen d’aquestes idees és l’experiència sensible, però difereixen en el fet que Locke nega l’existència d’idees innates.

En aquest mateix període de la filosofia moderna però en un corrent contrari, el racionalisme, destaca Descartes. Pels filòsofs racionalistes només podem arribar a conèixer a través de la raó ja que els sentits ens enganyen.

Per últim, cal destacar una diferència important amb un autor anterior. Plató afirma que les coses són còpies de les idees, però l’empirisme considera que aquestes idees són les còpies de les impressions.

David Hume

Filosofia moderna

En aquesta presentació trobem un resum de la filosofia moderna, des de Racionalistes com Descartes (ja tractat en aquest blog) fins als filòsofs de la il·lustració com Kant.

Filosofía moderna

View more presentations from José Ángel Castaño Gracia.

5.5- Redacció: és aquest el millor dels móns possibles?

Si ens preguntem això, perquè no pensar en si és aquest el pitjor dels móns possibles? D’entrada no ho podem saber ja que només coneixem aquest. Ens podem imaginar un món millor a la vegada que podem tenir la idea d’un món pitjor.

De les coses existents en el món que coneixem, hi ha algunes que es mantindrien i altres que variarien. No es podria dubtar de les veritats matemàtiques, però si de les coses extenses. Quelcom material pot canviar de mida, forma, color etc, però seria un error pensar que dos més dos no és igual a quatre.

D’on ve el món? Aquesta pregunta ja la van formular filòsofs com Plató, però actualment aquest fet està explicat pel Big Bang. Per tant, podem pensar que existeixen o que podrien haver existit altres móns diferents al que coneixem.

No podem pensar si és aquest el millor dels móns possibles, només és possible pensar en un món millor.