Aquí podeu trobar la vida, obra, mètodes... d'aquest filòsof tan conegut.
Kant
View more presentations from Anna Sarsanedas.
divendres, 19 de febrer del 2010
2.3- Activitat 7 (pàg.51)
7- Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica la desposta.
- Un triangle equilàter: es tracta d’una realitat necessària perquè és i mai podria haver deixat de ser un triangle el qual la suma dels seus angles és 180.
- La mort: per cada jo no és una realitat perquè no la podem percebre. Per als altres si que és real perquè la veuen,
- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: és una aparença. Encara no ha passat, però es possible que si que passi.
- Lara Croft: és una aparença perquè és un personatge virtual.
- Napoleó Bonaparte: és una realitat contingent, ja que existeix però podria no haver existit. Per nosaltres no és real, ja que no el podem percebre, només sabem que havia pogut existir.
- Un miratge: per cada jo és una realitat perquè pot percebre quelcom, però es tracta d’una aparença.
- Una flor de plàstic: l’objecte, es a dir, la flor és una realitat contingent, però el fet que sigui de plàstic és una aparença ja que vol imitar a una flor natural.
- El meu aprovat: és una realitat psíquica. És abstracte però existeix i és real.
- La meva alegria per haver aprovat: és una realitat psíquica ja que és un pensament.
- Els records de l’estiu: és una realitat psíquica perquè està en la nostra ment.
- El somni d’aquesta nit: l’acte de somiar és real, però el que passa al somni es tracta d’una aparença. Per tant és una realitat psíquica.
- Els amics del xat: els amics són una aparença, en canvi el xat és una realitat virtual.
- La meva imatge en un mirall: és una imatge. No és la meva imatge, si no un simple reflex.
- El que sento en veure una pel•lícula: és una realitat psíquica. Està en el pensament.
- Una pel•lícula: una pel•lícula és una seqüència d’imatges, per tant una aparença.
- Un triangle equilàter: es tracta d’una realitat necessària perquè és i mai podria haver deixat de ser un triangle el qual la suma dels seus angles és 180.
- La mort: per cada jo no és una realitat perquè no la podem percebre. Per als altres si que és real perquè la veuen,
- Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: és una aparença. Encara no ha passat, però es possible que si que passi.
- Lara Croft: és una aparença perquè és un personatge virtual.
- Napoleó Bonaparte: és una realitat contingent, ja que existeix però podria no haver existit. Per nosaltres no és real, ja que no el podem percebre, només sabem que havia pogut existir.
- Un miratge: per cada jo és una realitat perquè pot percebre quelcom, però es tracta d’una aparença.
- Una flor de plàstic: l’objecte, es a dir, la flor és una realitat contingent, però el fet que sigui de plàstic és una aparença ja que vol imitar a una flor natural.
- El meu aprovat: és una realitat psíquica. És abstracte però existeix i és real.
- La meva alegria per haver aprovat: és una realitat psíquica ja que és un pensament.
- Els records de l’estiu: és una realitat psíquica perquè està en la nostra ment.
- El somni d’aquesta nit: l’acte de somiar és real, però el que passa al somni es tracta d’una aparença. Per tant és una realitat psíquica.
- Els amics del xat: els amics són una aparença, en canvi el xat és una realitat virtual.
- La meva imatge en un mirall: és una imatge. No és la meva imatge, si no un simple reflex.
- El que sento en veure una pel•lícula: és una realitat psíquica. Està en el pensament.
- Una pel•lícula: una pel•lícula és una seqüència d’imatges, per tant una aparença.
2.2-Comentari de text: realitat, veritat i concordança (pàg. 45)
1- Idees principals
Amb aquest text, Heidegger diferencia dos conceptes: veritat i realitat. Afirma que la veritat és allò cert i que un enunciat és cert si el que diu concorda amb el que anuncia. Per fer-ho, el filòsof alemany explica diversos exemples. A més, quelcom que no sigui veritat, és una aparença. En conclusió, la veritat i la realitat concorden.
2- Títol
Quina concordança hi ha entre realitat i veritat?
4- Compara amb altres mètodes.
L’autor utilitza com a criteri de la veritat, la correspondència entre el pensament i la realitat, es a dir, si el que pensem concorda amb la realitat empírica, es tractarà d’un enunciat cert.
Si ho comparem amb la autoritat, veiem que té certes semblances. Acceptem aquest text perquè està escrit per un filòsof, es a dir, un expert en el tema.
En conclusió, Heidegger que el que és cert si quan ho comprovem concorda amb la realitat.
Amb aquest text, Heidegger diferencia dos conceptes: veritat i realitat. Afirma que la veritat és allò cert i que un enunciat és cert si el que diu concorda amb el que anuncia. Per fer-ho, el filòsof alemany explica diversos exemples. A més, quelcom que no sigui veritat, és una aparença. En conclusió, la veritat i la realitat concorden.
2- Títol
Quina concordança hi ha entre realitat i veritat?
4- Compara amb altres mètodes.
L’autor utilitza com a criteri de la veritat, la correspondència entre el pensament i la realitat, es a dir, si el que pensem concorda amb la realitat empírica, es tractarà d’un enunciat cert.
Si ho comparem amb la autoritat, veiem que té certes semblances. Acceptem aquest text perquè està escrit per un filòsof, es a dir, un expert en el tema.
En conclusió, Heidegger que el que és cert si quan ho comprovem concorda amb la realitat.
2.1- Realisme o idealisme
Fins a aquest moment no m’havia plantejat aquests models que expliquen el nostre coneixement.
Crec que la gran majoria de la gent que no els coneix o que no ha tractat temes filosòfics pertany al realisme y la resta de gent pot tenir aspectes idealistes, però sense tenir consciència d’això. De la minoria de les persones que sí que coneixen aquest dos models, pot haver tant persones realistes com idealistes. Penso que els que coneixen aquests models són persones amb saber filosòfic, tenen criteri per triar entre un o l’altre, que en molts casos serà l’idealisme ja que dels dos consideren que és el més complet.
Una diferència clara entre els dos es que l’idealisme afirma que no podem conèixer les coses tal com són, si no tal com les percebem, es a dir, dóna importància a la persona, al subjecte, en canvi el realisme defensa que no depenen del subjecte, per tant dóna importància a l’objecte.
En definitiva, considero que els dos són coherents ja que són lògics però el realisme és un model més simple, de sentit comú i l’idealisme va més enllà del realisme, és més complex.
Crec que la gran majoria de la gent que no els coneix o que no ha tractat temes filosòfics pertany al realisme y la resta de gent pot tenir aspectes idealistes, però sense tenir consciència d’això. De la minoria de les persones que sí que coneixen aquest dos models, pot haver tant persones realistes com idealistes. Penso que els que coneixen aquests models són persones amb saber filosòfic, tenen criteri per triar entre un o l’altre, que en molts casos serà l’idealisme ja que dels dos consideren que és el més complet.
Una diferència clara entre els dos es que l’idealisme afirma que no podem conèixer les coses tal com són, si no tal com les percebem, es a dir, dóna importància a la persona, al subjecte, en canvi el realisme defensa que no depenen del subjecte, per tant dóna importància a l’objecte.
En definitiva, considero que els dos són coherents ja que són lògics però el realisme és un model més simple, de sentit comú i l’idealisme va més enllà del realisme, és més complex.
diumenge, 7 de febrer del 2010
diumenge, 1 de novembre del 2009
1.6- Definicions del tema 1
Saber comú: Coneixement basat en les experiències quotidianes, es pregunta només el què de les coses.
Tècnica: Saber com fer certes activitats i es considera una aplicació de les ciències.
Saber artístic: Saber que dóna més importància a la narració que a l'explicació i, reflexa, a la seva manera, l'experiència de la vida.
Saber científic: Saber que busca el per què de les coses mitjançant l'experimentació, de manera ordenada, rigorosa i crítica.
Experiment: Conjunt d'activitats convenientment planificades amb ajuda de les fórmules matemàtiques.
Ciències formals: Ciència que es refereix a la forma dels raonaments, no a fets de l’experiència.
Mètode: és la manera de resoldre una pregunta o una incògnita ja sigui filosòfica o científica orientada a la consecusió d’un fi.
Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.
Inducció incompleta: Tipus de raonament que es recolza en una sèrie de comprovacions i arriba a una llei general.
Inducció completa: es recolza en comprovacions individuals i arriba a un llei general perquè no observa la totalitat dels casos possibles.
Hipòtesi: Suposició provisional que encara no ha estat confirmada com a llei.
Falsació: Refutació de les hipòtesis quan no concorden amb els fets del món.
Comprensió: Captar el sentit de les accions, per tant, situar-se dins dels fets.
Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos.
Mètode empiricoracional: Mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.
Empirisme: Mètode filosòfic que considera que els sentits són la font de coneixement.
Racionalisme: Mètode filosòfic que separa experipencia i raó, i considera que la raó és més important.
Revolució Copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva en el qual el subjecte passa a ser el centre de coneixement.
Joc del llenguatge: Maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.
Hermenèutica no normativa: Hermenèutica (art d’interpretar i comprendre el sentit dels textos) que no posa normes a la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: Condicions que ha de tenir un acte comunicatiu per poder arribar a la comprensió.
Metafísica: tipus de la filosofia teòrica que parla sobre els objectes que van més enllà dels sentits.
Wittgenstein (biografia)
El filòsof austríac Ludwig Wittgenstein va nèixer al 1889. És considerat un dels pensadors més influents del segle XX i va ser reconegut en especial per la seva contribució al moviment conegut com a filosofia de l’anàlisi del llenguatge.
Es va educar en una família rica. Va estudiar a Berlin i més tard es va traslladar a Gran Bretanya per estudiar enginyeria, on va cestudiar amb Bertrand Russell, un altre filòsof important. Allà va començar el seu interès cap a la filosofia.
El 1918 Wittgenstein havia acabat el seu Tractatus logicus-philosophicus una obra que segons ell, subministrava la “solució definitiva” als problemes filosòfics Aviat va començar a rebutjar certes conclusions del Tractatus i a desenvolupar altres opinions reflectides en Investigacions filosòfiques.
1.5- L'objecte de la filosofia (comentari de text)
1- Idees principals
Aquest text afirma que la filosofia no es basa en una sèrie de enunciats, si nó que la seva funció es aclarir aquest enunciats.
2- Títol
La funció de la filosofia.
3- Quina és la funció de la filosofia en el text?
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los.
4- Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Fa aquesta afirmació ja que la filosofia no és una teoria, si no un aclariment.
4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase:
La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los, es a dir, que la filosofia no és una teoria.
L’autor afirma que és una activitat ja que, com diu la seva definició del que és la filosofia, tracta d’aclarir un dubte, que en conseqüència és una tasca.
Amb aquesta frase l’autor vol remarcar el que la filosofia té una tasca lògica, aclarint que sense ella els nostres pensaments estarien desordenats.
5- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres mètodes.
L’autor està defensant el mètode analiticolingüístic ja que vol deixar molt clar quina és la funció de la filosofia, i a més també diu el que no és.
Crec que aquest text es podria relacionar amb el mètode hermenèutic ja que interpreta el text, li dona sentit.
Però si el comparem amb el mètode transcendental tenen relació ja que busca les condicions que fan possible que puguem ser d’una manera, i segons el text, la filosofia aclareix els pensaments de les persones, que defineix com som cadascú.
Aquest text afirma que la filosofia no es basa en una sèrie de enunciats, si nó que la seva funció es aclarir aquest enunciats.
2- Títol
La funció de la filosofia.
3- Quina és la funció de la filosofia en el text?
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los.
4- Per què Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?
Fa aquesta afirmació ja que la filosofia no és una teoria, si no un aclariment.
4. ¿Quina és la funció de la filosofia en el text? ¿Perquè Wittgenstein afirma que és una activitat? Comenta la frase:
La filosofia ha d’aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.
En el text la funció de la filosofia no és proposar enunciats, si nó aclarir-los, es a dir, que la filosofia no és una teoria.
L’autor afirma que és una activitat ja que, com diu la seva definició del que és la filosofia, tracta d’aclarir un dubte, que en conseqüència és una tasca.
Amb aquesta frase l’autor vol remarcar el que la filosofia té una tasca lògica, aclarint que sense ella els nostres pensaments estarien desordenats.
5- Quin mètode està defensant l’autor? Compara’l amb altres mètodes.
L’autor està defensant el mètode analiticolingüístic ja que vol deixar molt clar quina és la funció de la filosofia, i a més també diu el que no és.
Crec que aquest text es podria relacionar amb el mètode hermenèutic ja que interpreta el text, li dona sentit.
Però si el comparem amb el mètode transcendental tenen relació ja que busca les condicions que fan possible que puguem ser d’una manera, i segons el text, la filosofia aclareix els pensaments de les persones, que defineix com som cadascú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)