4.1- Comentari de text: la cultura com a activitat simbòlica (p.139)

- Idees principals

Aquest text afirma que l’home no pot viure sense l’art, la religió, el llenguatge, etc. Amb això vol referir-se a que no viu ni podria viure en un pur univers físic. Pel contrari, l’autor afirma que l’ésser humà viu en un univers simbòlic on aquest conjunt de símbols (llenguatge, imatges...) són cultura.

- Títol

L’univers simbòlic de l’ésser humà

- Compara amb altres mètodes

Al principi del text, Rousseau afirma que “l’home és un animal depravat”, es a dir, que domina la natura i la destrueix. A més, segons el principi del següent paràgraf (ja no hi ha sortida d’aquesta reversió de l’odre natural).
Segons Cassier, el progrès de l’home en el pensament i la experiència és gràcies a aquest conjunt de símbols. També, els símbols són la base de la comunicació
En conclusió, des de que l’home ha començat a dominar la natura, depèn d’una societat amb una cultura simbòlica, i per tant, no pot tornar a viure en un univers físic.

Ernst Cassier

3.6- Definicions tema 3

- Animal cultural: Animal amb una naturalesa biològica que s’obre a l’ordre cultural i que li permet adaptar-se al medi.

- Individualisme: teoria que afirma que cadascú és amo de si mateix.

- Sociabilitat natural (Aristòtil): l’ésser humà necessita la societat.

- Estat de natura: estat previ a la societat en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.

- Guerra de tots contra tots: estat de conflicte de l’ésser humà en estat de natura.

- Contractualisme: l’ésser humà no és sociable per naturalesa, si nó que la societat és fruït d’un pacte.

- Antropologia cultural: estudi científic de les cultures humanes.

- Socialització primària: és un procés que té com a objectiu introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa des de petits.

- Socialització secundària: és un procés en el qual s’interioritzen mons institucionals que contrasten amb el “món de base” adquirit en la socialització primària.

- Cultura: conjunt d’artefactes, creences, valors, costums, actituds que un determinat grup accepta com a pròpies.

- Subcultura: Diferents formes de viure la cultura que no posen en qüestió la cultura hegemònica.

- Contracultura: moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

- Nous moviments socials: moviments que sorgueixen per trobar sentit a l’existència amb l’ajut de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

- Civilització (Hunkington): nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.

- Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en mesura per valorar als altres.

- Relativisme cultural: analitza les diverses cultures des de els propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

- Interculturalisme: actitud que parteix del respecte a les altres cultures. Propugna la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.

- Multiculturalisme: presència de diferents cultures en un territori.

- Universalisme: posició que defensa que hi ha moral mínima, es a dir, uns valors compartits per totes les cultures.

- Aporofòbia: rebuig i menyspreu envers el pobre.

Las Tribus Urbanas

View more presentations from guest2c7976.

3.5- Activitat 3: Actituds davant la diversitat cultural (pàg. 133)

3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

- Jo et tolero, admeto que les coses les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.

No és gaire interculturalista ja que no promou el diàleg. Es tracta de relativisme cultural. Entén la seva manera de pensar, però no vol la convivència entre les dues cultures.

- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.

És una persona etnocentrista. Valora l’altre cultura des de els valors de la seva pròpia cultura.

- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Es tracta d’una actitud relativista. Entén l’altra cultura, però no s’interessa per mantenir el diàleg.
També apareix racisme, ja que afirma que és normal que apareguin barris aïllats, per tant mostra diferències entre les cultures, tant sigui de superioritat o de inferioritat.

- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.

Apareix clarament el racisme, es a dir, una actitud etnocentrista. Afirma la superioritat de la seva cultura, ja que segons aquesta persona han de tenir prioritat a l’hora de ser contractats en una feina.

- És impossible entendre’s amb els paios!

És relativisme cultural. Per la afirmació que fa, es pot suposar que ha tingut algun conflicte, que ho ha intentat afrontar, però no ha arribat a una conclusió. En definitiva, accepta l’altre cultura, però creu impossible el diàleg entre elles.

- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?

Es tracta d’una afirmació aporofòbica. Aquesta persona es refereix als immigrants com a persones pobres i els rebutja. Contestant la pregunta que formula, si que es poden fer coses, però el primer es no rebutjar-los.
Una persona interculturalista, es preocuparia i intentaria posar-hi una solució favorable.

Fragment de la pel·licula: "Un burka por amor"

"Un burka por amor" és una novel·la de l'escriptora Reyes Monforte de la qual s'ha fet una adaptació en televisió.
Concretament, en aquest fragment podem observar la convivència d'una noia cristiana en un territori musulmà. A part de la situació en la que han de viure els dos protagonistes, se li suma aquesta barreja de formes de pensar tan diferents que tenen. A partir del minut 6 es mostra més clarament els problemes d'aquesta convivència, però tota la novel·la n'és un exemple ben clar.

3.4- Com han de conviure les diferents cultures en un territori

La convivència de diverses cultures en un mateix territori és força complex, i molt més encara si aquestes cultures són molt diferents entre elles. Des del meu punt de vista cada cas de convivència és particular, i això dificulta les pautes de la convivència.

Pel que fa en l’àmbit religiós, des del meu punt de vista és el que dóna mes problemàtica, concretament la religió cristiana i la musulmana. Són dos religions totalment diferents: diferents Déus, creences, formes de vida, manera de pensar.....¿De veritat és possible la convivència entre elles? Penso que la base és el respecte. Si un dels dos membres passa per alt aquesta norma, l’altre també ho farà i per tant aquesta bola de no respectar serà més gran.

Perquè dos cultures puguin conviure sense cap problemàtica cal un consens basat sobretot en el respecte. Tot i així, considero impossible la convivència de diverses cultures (degut als punts de vista diferents) i que per mínim que sigui es presentarà un acte incívic.

Per tant, la meva conclusió és que es pot intentar conviure amb el menor número de conflictes, però no pot haver una convivència amb plena pau i harmonia.

3.3- Preguntes: La ciutat, font de civilització (pàg. 130)

- Què entén l’autor per civilització?

L’autor entén per civilització que la ciutat educa a l’home. Es a dir, un home civilitzat és un home educat, domesticat-.


- Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

És el instrument que permet crear una civilització, que educa a l’home. La cuitat és font de cultura.

- Busca informació sobre quatre ciutats que haguin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica.

Roma: cultura (llengua, art...)
Atenes: filosofia occidental
La Meca (Islam): religió musulmana
Nova York: el concepte de ciutat moderna, capitalisme
Barcelona: modernisme
Moscou: comunisme

3.2- Comentari de text: La cultura com a manera de viure

Ashley Montagu

1- Idees principals

Aquest text defineix la cultura. Afirma que la cultura és la manera que té l’home de situar-se en el món. A partir d’aquí fa referència també al comportament, a les idees, institucions, serveis, sentiments, etc. Segons el text, la cultura condiciona molts aspectes de l’home ja que és pròpia d’un territori. Per exemple, si un nen neix en un lloc concret, li transmetran aquesta cultura i per tant, serà la seva manera de viure.

2- Títol

La cultura, inevitable per l’ésser humà

3- Compara amb altres mètodes

En aquest fragment, Montagu defineix la cultura de les dues maneres possibles: des de el punt de vista material i la mental.

Penso que no hi ha cap ésser humà sense cultura, sinó que forma part necessàriament de l’home. Tenint en compte que l’home és un ésser sociable, forma part d’una societat, que té una manera particular de viure, es a dir, que té cultura. Per tant, la cultura forma part de l’home, però també penso que tot i que formi part d’una cultura concreta, pot decidir quan ja és adult pertànyer a aquesta o canviar.

Entrevista a Claude Lévi-Straus

3.1- Preguntes: Individualisme possesiu (pàg. 120)

- Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no? Per què?

Penso que aquestes idees són massa radicals, que no hi estic d’acord plenament, però tampoc crec que no siguin certes. Per exemple, la proposició tres estic d’acord amb que l’individu és propietari de la seva persona. Tot i així discrepo amb el que diu sobre que no deu res a la societat ja que aquesta influeix molt en el creixement d’un individu, i tot i que no modifica les seves capacitats, pot fer que aquestes s’expressin més o menys.
Sobre el que afirma la última proposició, crec que seria més adequat afirmar que la societat humana consisteix en una sèrie de relacions d’intercanvi.

- Creus que l’individualisme possessiu està vigent avui en dia? En que ho notes?

Crec que no està plenament vigent, però si que hi ha característiques presents.
Considero que abans els individus depenien més un dels altres, però actualment cada persona pensa més en ella mateixa i no necessita als altres. Amb això vull dir que utilitza més aquesta llibertat per exemple per decidir relacionar-se o no amb els altres. Es a dir, ho noto en que cada cop som o volem ser més independents dels altres.

2.5- Definicions tema 2

Coneixement: és el resultat de l’activitat de conèixer, es a dir, la relació entre un subjecte i un objecte.

Ultimitat: intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer

Creença: grau de coneixement que té lloc quan algú pensa que quelcom és veritat, està convençut, però no pot convèncer als altres.

Interès emancipador: interès de coneixement elaborat per Appel i Habermas que consisteix en l’objectiu d’alliberar l’home de la dominació i repressió.

Dogmatisme: possibilitat del coneixement que afirma que podem arribar

Escepticisme: nega l’existència d’una veritat absoluta.

Perspectivisme: possibilitat del coneixement proposada per Ortega i Gasset que afirma l’existència de veritats conjugant tots els punts de vista.

Realisme: model explicatiu del coneixement que considera que la realitat existeix per si mateixa independentment del subjecte.

Idealisme: model explicatiu del coneixement que afirma que la veritat no existeix independentment del subjecte, no podem arribar a conèixer la realitat tal com és.

Noema: és allò en el que estem pensant, es a dir, l’objecte de consciència.

Prejudici: judici previ que hem anat adquirint al llarg del temps i que condicionen la nostra visió del món.

Ignorància: estat de la ment en que s’admet el desconeixement d’un tema, es a dir, l’afirmació del “no ho se”.

Autoritat: criteri de la veritat que afirma que quelcom és cert si prové d’un expert.

Veritat com a correspondència: és una correspondència entre el que penso i el que és real.

Criteri contextual: és un criteri basat en que res és cert o fals, sinó que el que és cert és el tot.

Utilitat: criteri de la veritat basat en que quelcom és cert si és útil i beneficiós per a nosaltres.

Consens: acord o pacte entre un grup de persones sobre un tema.

Contingència: característica de certes realitats que afirma que quelcom pot deixar de ser i pot no haver estat.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades gràcies a un suport tècnic i ens crea la il•lusió de realitat física.