6- Comentari de text: Càlcul dels plaers i els dolors (p.197)

Idees principals.

Epicur exposa la idea que l’home busca la vida feliç mitjançant els plaers. Conseqüentment afirma rebuig o fugida del dolor. Pel contrari, defensa que els éssers humans en determinades situacions preferim el dolor que el plaer, perquè a llarg termini el plaer obtingut és elevat. Finalment afirma que hem de mesurar el plaer i el dolor, y saber diferenciar entre el que es útil i el que es inconvenient.

Títol

Els plaers i els dolors per als éssers humans.

Compara amb altre mètodes.

Es tracta d’un fragment epicurista ja que parla d’un plaer calculat, és a dir, la tria d’un plaer o d’un dolor pensant en com afectarà en un futur. Per exemple, a l’hora de preparar-se pels exàmens globals pots escollir entre un plaer, no fer res o sortir amb els amics i el que podríem anomenar dolor, que significaria estudiar moltes hores, fer petits sacrificis de dormir una mica més tard,etc. Aquest últim es un dolor, però que les seves conseqüències en un futur comporten un plaer, i el que inicialment era un plaer més tard podria ser quelcom que no ens agradi.

A diferencia de l’epicurisme, els estoics pensen que el savi és aquella persona que sap dominar les emocions i no fer-se il·lusions respecte el futur, que es una persona autosuficient. En el text, afirma que l’home pot escollir entre el plaer i el dolor i que ha de tenir en compte les conseqüències, però els estoics defensen que tot està en mans del destí.

L’epicurisme té certa semblança amb l’utilitarisme pel que fa al plaers. Els dos fan distinció entre els plaers, però aquesta ultima afirma que s’ha d’arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.

En conclusió, la teoria d’Epicur té aspectes en comú amb l’utilitarisme però és diferencia bastant de l’objectiu de l’home que defensen els estoics.

Preguntes del reportatge de Jean Paul Sartre

A quin corrent filosòfic pertany?

A l’existencialisme.

Quina concepció de la llibertat defensa?

Que som absolutament lliures.

On va estudiar?

A la Escuela Normal Superior.

Quin és el nom de la seva companya?

Simone Beauvoir.

Quin és el seu precedent filosòfic?

Husserl (fenomenologia).

Que significa que l’existència és contingent?

Que nosaltres estem al món per casualitat, que no hem nascut perquè el món ens necessiti.

Quin és el títol de la seva primera novel·la important?

La nàusea.

L’existència té sentit segons Sartre? Si o no? Perquè?

Té sentit. Depèn de nosaltres que tingui sentit o no.

Com es titula la conferència de Heiddeger que va influir sobre Sartre?

Què és la metafísica?

Quin és el títol de la seva revista?

Le temps Modernes.

1 Quina és la seva posició sobre Déu?

Pensa que si Déu existeix, l’home no és lliure.

Que significa “l’infern són els altres”?

Vol dir que és millor estar sol. Pensem que els altres ens observen i sentim vergonya.

Com es titula el llibre que marca la seva incursió en el marxisme?

Critica de la raó dialèctica.

En quin any va rebre el premi Nobel? Perquè el va rebutjar?

El 1964. Pensava que l’èxit es el fi de la llibertat i que el premi Nobel l’implicaria perdre la seva identitat de filòsof.

Perquè va ser un dels inspiradors del maig del 1968?

Perquè estava en contra de la repressió de l’estat.

Com es titula el diari extremista que va dirigir?

La cause du peuple.

Que significa la revolució perpètua?

Vol dir que no hi ha cap moment en que no hi ha revolució.

Que opinava del terrorisme?

Que és la bomba atòmica dels pobres.

Que vol dir “pensar contra ell mateix”?

Significa posar en dubte tot allò que has après.

Que significa que Sartre era una brúixola ètica?

Vol dir que orientava a la gent.

5.6- Definicions tema 9

- Temperament: conjunt de sentiments i passions, difícils de modificar.

- Immoral: persona que sap diferenciar entre el bé i el mal i tria el mal.

- Virtut: hàbit de comportament que ens predisposen a obrar bé.

- Consciència moral: capacitat humana de diferenciar entre bé i el mal.

- Responsabilitat: capacitat de respondre dels nostres actes.

- Llibertat externa: manca de coacció externa.

- Llibertat interna: manca de coacció interna.

- Condicionament: no tenir una llibertat absoluta i total, però conservar la llibertat suficient com per ser responsable dels nostres actes.

- Destí: llei de l’univers segons la qual tot succeeix per una raó.

- Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat (tota causa té un efecte i tot efecte ve donat per una causa).

- Determinisme genètic: corrent sociobiològic que veu en la dotació genètica de cadascun de nosaltres les causes de totes les nostres accions.

- Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.

- Existencialisme: defensa que l’existència és anterior a l’esència.

- Indeterminisme: afirmació radical de la llibertat, segons la qual estem determinats.

- Racionalitat econòmica: racionalitat humana que sempre elegeix maximitzant beneficis i minimitzant costos.
- Autonomia moral: quan el subjecte es dóna la llei a si mateix.

- Nivell preconvencional: nivell de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos i respecta les normes per les conseqüències que podrà tenir.

- Nivell postconvencional: nivell de l’autonomia moral on la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals.

- Lògica de l’atenció: defensa que la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.

- Principi de responsabilitat (Hans Jonas): denuncia la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització i defensa que hem de deixar a les generacions futures un món millor.

5.5- Exercisi: un dilema hipotètic

- Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

No ha de robar el medicament, podria fer més coses per aconseguir els diners, fer un acord amb el farmacèutic i a més va contra la llei. Tot i així penso que l’actitud del farmacèutic és egoista i molt poc ètica.

- Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? Es Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?

No l’hauria de robar, perquè com he dit va contra la llei. Tot i que no l’estimés, també podria fer alguna cosa per aconseguir els diners.

Heinz no es responsable del que li passi a la seva dona, aquesta malaltia no ha sigut per culpa seva. Penso que el farmacèutic tampoc és responsable, si hagués succeït abans, tindria la culpa per no haver-ho descobert abans? A més, es lliure de vendre o no aquest tractament a qui vulgui, però no és moralment correcte no vendre-ho. El farmacèutic anteposa els diners a la vida d’una persona.

- Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?

Penso que tampoc és responsable, però canvia que no l’estima i per tant el seu sentiment de culpa no serà tant fort. El grau d’afecte cap a una persona es el que fa que es faci quelcom per salvar la vida d’una persona, i en definitiva el que determina aquest sentiment de culpa.

- Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, si no un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?

Tampoc, però per solidaritat, també podria fer alguna cosa per intentar evitar la seva mort, és a dir, que fos una de les persones que aportés diners per el medicament.

- La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?

Qualsevol cosa mentre no afecti a altres persones negativament i sigui legal. Penso que no és necessari fer certes coses per aconseguir el que vols, però si ho fas, has de ser responsable dels teus actes.

- El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

En aquest cas, els més correcte moralment es robar el medicament ja que d’aquesta manera salva la vida d’una persona. Però aquest actes comporten unes conseqüències que haurà d’assumir. Considero més moralment dolenta la actitud del farmacèutic que per diners deixa morir a una persona. També penso que les lleis en alguns casos no són del tot correctes i fa que no sigui just.

5.4- Comentari de text: l'home, l’artífex de la seva pròpia vida

Idees principals.

Amb aquest text de Seneca s’exposa que l’home ha de saber controlar-se, es a dir, quan amb rapidesa o amb calma quan toqui. Creu que l’ésser humà no ha de deixar-se manipular per coses que desconeix ja que ha de pensar en ell mateix. Seneca afirma que l’home ha d’estar preparat per tots els canvis que pugui tenir la seva vida, ja siguin bons o dolents.

Títol.

Cadascú és l’únic propietari de la seva vida.

Compara amb altres mètodes.

Sèneca afirma que la llibertat és natural, que si existeixen factors externs ja no som lliures. Per tant, l’home pot escollir entre ser lliure o no, és a dir, la llibertat de no deixar-se emportar per altres factors o deixar-se emportar.

Per això, podem comparar aquest fragment amb el determinisme, que defensa que estem determinats per factors. Sèneca considera que som lliures si no tenim en comte els factors externs, però aquesta teoria afirma el contrari, que si estem determinats, per tant, no som lliures.

En conclusió, segons aquest fragment de Sèneca, l’home es l’artífex de la seva vida.

1er debate Zapatero-Rajoy: ¿Se rompe España? (1/2)

Aquest vidio és un fragment del debat entre Jose Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy el passat any 2008. Tots dos exposen els seus projectes de govern mitjançant l’argumentació.

5.3- Exercisi: raons bones, mediocres i dolentes (p.154 n2)

2. Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la opinió de l’Anna, candidata a delegada del curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, raons mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.

Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu.
- Raó bona.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats.
- Raó dolenta.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima!
- Raó dolenta.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi?
- Raó dolenta.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa.
- Raó mediocre.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres.
- Raó bona.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs.
- Raó dolenta.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica.
- Raó mediocre.

5.2- Exercisi: raons bones, dolentes o mediocres (p.154)

1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
- Raó dolenta.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
- Raó mediocre.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
- Raó mediocre.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
- Raó bona.

Exemple d'argument ad populum

Aquest anunci del supermercat Eroski utilitza l'argument ad populum per convèncer als seus clients. Afirmar que són els millors i fa canviar el sentiment del poble a qui va dirigit per tal de que aquets comprin al supermercat.

Aquest és un exemple clar de fal·làcia, però en el dia a dia en trobem molts més.

5.1- Exercisi: fal·lacies (p.153)

3- Identifica el tipus d’argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia. Justifica la resposta.

- Ningú no ha demostrat que no existeixen els extraterrestres; per tant, existeixen.

Argument ad ignorantian fal·laç.

- Ningú no ha demostrat que no existeixen els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen.

Argumemts ad ignorantian.

- Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor.

Argument circular no fal·laç.

- Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser veritat.

Argument ex populo no fal·laç.

- No et fiïs d’en Lluís, la seva germana no és sincera.

Argument ad hominem fal·laç.

- Com és que insisteixes tant en que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys?

Argument ad hominem to quoque no fal·laç.

- Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d’acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi.

Argument del pendent relliscós fal·laç.

- S’ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta.

Argument de la falsa causa fal·laç.