1- Idees principals.
Aquest text tracta del terme mitjà entre el defecte i l’excés, es troben a la mateixa distància respecte a aquest terme. Aquest dos extrems són diferents per qualsevol, qui busca el terme mitjà. Finalment relaciona tot això amb la virtut ètica, que es refereix a passions i accions i ha de tendir al terme mitjà.
2- Títol.
La virtut, quelcom que ha de tendir al terme mitjà.
3- Anàlisi del text.
Aquest fragment de l’Ètica a Nicòmac tracta principalment del terme mitjà i la virtut. Per començar, afirma l’existència del terme mitjà, de l’excés i del defecte en una mateixa cosa. Per exemple, si parlem de la velocitat per conduir a l’autopista, circular a 40Km/h correspon al defecte, fer-ho a 120km/h correspon al terme mitjà i conduir a més de 150km/h correspon a l’excés. Si traslladem aquest exemple a la virtut, parlem de covardia, valor i temeritat, respectivament.
4- Comparació amb altres autors.
L’equilibri entre el cos i l’ànima, es a dir, la virtut és un dels temes que caracteritza a Plató. Aquest equilibri vol dir que cadascuna de les parts ha de fer la seva funció i correspon terme mitjà que exposa Aristòtil al text. A partir de la correspondència de les virtuts a les parts de l’ànima defensada per Plató, el seu deixeble fa una divisió entre dos tipus de virtuts: intel·lectuals (part racional de l’ànima) i morals (part irracional de l’ànima). Amb aquesta divisió, Aristòtil entén les virtuts de la part racional de l’ànima de Plató com a intel·lectuals i les virtuts de la part irascible i concupiscible com a morals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada