Llibres amb ressò d'aquest 2011

Aquest 2011 està carregat de llibres de tots els gustos. De tots ells m'agradaria destacar-ne un que estic llegint i que respon moltes de les preguntes actuals: Excuses per no pensar. En aquest llibre Eduard Punset, qui podríem considerar un filòsof científic actual, tracta diferents temes d'actualitat tant de l'àmbit de la ciència com el social o econòmic.

Pels més interessats en la història, Paul Preston ha publicat el seu llibre l'Holocaust espanyol, que malgrat és un escriptor anglès, mostra un gran coneixement de l'Espanya del segle XX.

Tot i així, el llibre amb més éxit tant en castellà com en català durant aquest Sant Jordi és sens dubte si em dius vine ho deixo tot pero diguem vine del jove polifacètic Albert Espinosa. Malgrat no té una gran extensió, capta l'atenció de tots els seus lectors.

Pels lectors que els agrada aprofitar el trajecte de metro però no estàn convençuts amb el format electrònic, s'ha creat un nou format de llibre: el vertader llibre de butxaca.

8.1- Comentari de text J.S. Mill: l'Utilitarisme

1- Idees principals.

En aquest fragment Mill introdueix la felicitat segons el seu punt de vista utilitarista. Fa una distinció entre els plaers segons la qualitat, destacant els intel·lectuals com els més elevats. A partir d’aquí deixa clar que és millor no ser feliç però aspirar a molt que aconseguir ser feliç amb gairebé res. Per tant, Mill vol dir que és millor ser plenament conscients del que fem encara que no siguem feliços, que ser inconscientment feliços.

2- Títol.

La felicitat: els plaers intel·lectuals per sobre dels altres.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’Utilitarisme, Mill distingueix els plaers intel·lectuals per la seva gran importancia davant els altres. Amb la coneguda afirmació “és millor ser Sócrates insatisfet, que un boig satisfet” fa referencia a aquesta distinció entre plaers. Per tant, és millor tenir plena consciencia del que fem, que no ser conscients encara que siguem feliços.

4- Comparació amb altres autors.

Segons la part de la moral que tracta el text, podem comparar-lo primerament amb Aristòtil ja que ambdós autors conincideixen en que podem arribar a una máxima felicitat gràcies a la activitat intel·lectual.

Pel que fa a Kant, trobem diferències pel fet que aquest defensa una moral deontológica (buida de contingut) i Mill una moral teleológica. És a dir, segons el filòsof alemany hem d’actuar per deure i en canvi el text defensa que la finalitat de l’homa és la recerca de la máxima felicitat.

Esquema 6: Filosofia Moderna

Durant la filosofia moderna destaquen quatre corrents filosòfics. Per una banda el racionalisme i l'empirisme que dos corrents contraris en ideologia i representats per dos filòsofs que entren a la selectivitat, Descartes i Hume respectivament. Per una altra banda trobem la il·lustració que triomfa a Anglaterra, França i Alemanya (Kant) i per últim l'idealisme Alemany en el qual destaca Hegel.

Esquema 5: Filosofia Medieval

En aquest esquema apareixen els principals filòsofs de l'edat mitjana, la majoria dels quals se centren en demostrar l'existència de Déu. En contraposició apareix al final del període Guillem d'Ockham, qui defensa la simplicitat.

Esquema 4: Filosofia Antiga

En aquest esquema he dividit la filosofia antiga segons grups de filòsofs amb aspectes concrets o filòsofs importants. La majoria d'ells tenen quelcom que els caracteritza i els diferencia dels altres. A més, Plató, tal com queda especificat, és un autor que entra a l'exàmen de selctivitat.