Cadascú és un jo per a ell mateix, o un tu per a una altra persona. D’aquesta afirmació podem dir que no existeix un sol “jo”, si nó que existeixen tants com el nombre de persones que hi ha. Però no existeixen dos “jo” igual.
Aquesta pregunta es pot respondre de diverses maneres: utilitzant una afirmació o una negació per donar una resposta, entenent aquesta qüestió com a personal o individual o bé utilitzant diferents tipus de vista. Jo, com a “jo” que sóc contestaria que si, ja que si ho mirem des del punt de vista individual, si jo no sóc real, la meva existència no tindria sentit. És més, si no existeix la primera realitat, no hi hauria la possibilitat de que existeixi una segona degut a que considero que la existència del jo engloba totes les realitats possibles.
A partir d’aquests raonament he arribat a la conclusió de que penso per tant existeixo, però també podria dir que sóc conscient de que existeixo perquè penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada