En el mite de la caverna pertany al llibre VII de la República de Plató, que pertany a la època de maduresa. Aquí hi trobem una sèrie de símbols a partir dels quals Plató ens explica els dos móns que existeixen segons ell i com és el difícil pas de l’un a l’altre (arribar al coneixement de les idees): caverna (món sensible) i exterior de la caverna (món intel·ligible). Això ho fa a partir dels presoners (barreja de cos i ànima), que estan encadenats a la caverna i no es poden moure ni girar el cap. Només poden veure les ombres que reflecteixen uns objectes i que consideren la realitat, però Plató vol dir que els sentits ens enganyen. Aquestes ombres són projectades gràcies a un foc, semblant a la llum del sol del món de les idees (el bé). Per tant, al mite de la caverna les ombres simbolitzen l’opinió, un del graus de coneixement.
A partir de que els presoners s’han tret les cadenes es produeix la catarsi o purificació de l’ànima. Aquests surten a l’exterior de la caverna on la llum del sol (bé) els cega però que poc a poc es van acostumant. Després comencen a veure reflexos a l’aigua, que simbolitza el pensament discursiu que explica Plató a l’al·legoria de la línia. Quan els presoners ja s’han acostumat poden contemplar el món exterior i per tant, les idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada