La primera idea que apareix en el text és que del no-res, no pot sortir res. Afirma que el Demiürg és el que realitza la seva obra amb la màxima perfecció i deixa clar que no és un creador. A partir d’aquest concepte, on es veuen involucrats els dos móns, defensa que el món sensible és necessàriament un reflex del món intel·ligible.
2- Títol.
El demiüg, l'ordenador del món sensible.
3- Anàlisi del text.
El text es basa en el demiürg, que és qui s’encarrega d’ ordenar les coses, per això l’anomena artesà. És important tenir en compte que el demiürg de Plató no és in principi creador (“si els seus ulls es fixessin en allò que ha nascut, si utilitzés un model sotmès al naixement, la seva obra no seria bella”) si nó ordenador. En aquesta frase, també podem observar que no crea les coses perquè la única manera de que puguin ser gairebé perfectes és preñent com a model les idees. Aquest artesà aplica sobre la matèria del món sensible, les idees del món intel·ligible. Parla de la També defensa, tal com s’exemplifica clarament al “Mite de la Caverna de Plató”, aquest món sensible només és un reflex del món de les idees.
4- Comparació amb altres autors.
A part de la clara influència Socràtica en els textos de Plató, podem comparar aquest text amb filòsofs presocràtics com Anaxàgores o Parmènides.
La idea comuna entre Anaxàgores i Plató és quelcom que fa que es formin les coses. En el cas del filòsof presocràtic es tracta del concepte de nous, que barreja les homeomeries per crear les coses, i en Plató hi ha el concepte de Demiürg, una espècie d’artesà ordenador.
Plató també va estar influït per Parmènides, qui ja va diferenciar entre la via de la veritat (món de les idees) i la via de l’opinió (món sensible). Una altra idea molt important que comparteixen és que del no-res, no pot sortir res.
Com a diferencia respecte la majoria de textos de Plató es que no apareix Sòcrates com a protagonista.
En conclusió, es tracta d’un text basat en l’artesa que ordenador del món sensible i la separació dels dos móns, on el món sensible és un reflex de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada