1- Idees principals.
Parmènides exposa la seva idea que l’ ésser és i el no ésser no és i que no es pot pensar en que quelcom no és. L’ésser és etern, per tant no ha nascut ni morirà. Defensa això negant el canvi ja que no es pot saber l’origen i el final de l’ésser. Parmènides afirma que allò que no és, no es pot pensar ni expressar, i si quelcom és, si que es pot pensar i expressar. Segons aquest filòsof, a la via de l’ésser només podem accedir per la raó.
2- Títol.
El que és i el que no és.
3- Compara amb altres autors.
Parmènides defensa un monisme, com la resta d’autors presocràtics: l’ésser és i el no ésser és. A partir d’aquí afirma que l’ésser és etern, ni es crea ni es destrueix, sempre ha estat així i per tant mai canvia. Defineix l’ésser com un tot, etern, homogeni, immòbil i semblant a una esfera i que per això és màximament perfecte.
La negació del canvi defensada per Parmènides s’oposa a monisme dinàmic d’ Heràclit d’Efes. El mateix passa amb l’arkhé d’Heràclit: el foc. Per aquest filòsof d’Efes simbolitza la creació i destrucció, quelcom que nega radicalment Parmènides.
En conclusió, encara que tots dos defensin un monisme com la resta de presocràtics, presenten idees contràries: Heràclit afirma que totes les coses canvien i neixen i es destrueixen i Parmènides nega el canvi i l’existència del no-res i afirma l’existència d’un sol ésser etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada