Coneixement: és el resultat de l’activitat de conèixer, es a dir, la relació entre un subjecte i un objecte.
Ultimitat: intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer
Creença: grau de coneixement que té lloc quan algú pensa que quelcom és veritat, està convençut, però no pot convèncer als altres.
Interès emancipador: interès de coneixement elaborat per Appel i Habermas que consisteix en l’objectiu d’alliberar l’home de la dominació i repressió.
Dogmatisme: possibilitat del coneixement que afirma que podem arribar
Escepticisme: nega l’existència d’una veritat absoluta.
Perspectivisme: possibilitat del coneixement proposada per Ortega i Gasset que afirma l’existència de veritats conjugant tots els punts de vista.
Realisme: model explicatiu del coneixement que considera que la realitat existeix per si mateixa independentment del subjecte.
Idealisme: model explicatiu del coneixement que afirma que la veritat no existeix independentment del subjecte, no podem arribar a conèixer la realitat tal com és.
Noema: és allò en el que estem pensant, es a dir, l’objecte de consciència.
Prejudici: judici previ que hem anat adquirint al llarg del temps i que condicionen la nostra visió del món.
Ignorància: estat de la ment en que s’admet el desconeixement d’un tema, es a dir, l’afirmació del “no ho se”.
Autoritat: criteri de la veritat que afirma que quelcom és cert si prové d’un expert.
Veritat com a correspondència: és una correspondència entre el que penso i el que és real.
Criteri contextual: és un criteri basat en que res és cert o fals, sinó que el que és cert és el tot.
Utilitat: criteri de la veritat basat en que quelcom és cert si és útil i beneficiós per a nosaltres.
Consens: acord o pacte entre un grup de persones sobre un tema.
Ultimitat: intenta arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta dels quals no admet seguir preguntant més.
Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer
Creença: grau de coneixement que té lloc quan algú pensa que quelcom és veritat, està convençut, però no pot convèncer als altres.
Interès emancipador: interès de coneixement elaborat per Appel i Habermas que consisteix en l’objectiu d’alliberar l’home de la dominació i repressió.
Dogmatisme: possibilitat del coneixement que afirma que podem arribar
Escepticisme: nega l’existència d’una veritat absoluta.
Perspectivisme: possibilitat del coneixement proposada per Ortega i Gasset que afirma l’existència de veritats conjugant tots els punts de vista.
Realisme: model explicatiu del coneixement que considera que la realitat existeix per si mateixa independentment del subjecte.
Idealisme: model explicatiu del coneixement que afirma que la veritat no existeix independentment del subjecte, no podem arribar a conèixer la realitat tal com és.
Noema: és allò en el que estem pensant, es a dir, l’objecte de consciència.
Prejudici: judici previ que hem anat adquirint al llarg del temps i que condicionen la nostra visió del món.
Ignorància: estat de la ment en que s’admet el desconeixement d’un tema, es a dir, l’afirmació del “no ho se”.
Autoritat: criteri de la veritat que afirma que quelcom és cert si prové d’un expert.
Veritat com a correspondència: és una correspondència entre el que penso i el que és real.
Criteri contextual: és un criteri basat en que res és cert o fals, sinó que el que és cert és el tot.
Utilitat: criteri de la veritat basat en que quelcom és cert si és útil i beneficiós per a nosaltres.
Consens: acord o pacte entre un grup de persones sobre un tema.
Contingència: característica de certes realitats que afirma que quelcom pot deixar de ser i pot no haver estat.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades gràcies a un suport tècnic i ens crea la il•lusió de realitat física.
Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades gràcies a un suport tècnic i ens crea la il•lusió de realitat física.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada