3- Analitza el contingut de les afirmacions següents (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
- Jo et tolero, admeto que les coses les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
No és gaire interculturalista ja que no promou el diàleg. Es tracta de relativisme cultural. Entén la seva manera de pensar, però no vol la convivència entre les dues cultures.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
És una persona etnocentrista. Valora l’altre cultura des de els valors de la seva pròpia cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Es tracta d’una actitud relativista. Entén l’altra cultura, però no s’interessa per mantenir el diàleg.
També apareix racisme, ja que afirma que és normal que apareguin barris aïllats, per tant mostra diferències entre les cultures, tant sigui de superioritat o de inferioritat.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Apareix clarament el racisme, es a dir, una actitud etnocentrista. Afirma la superioritat de la seva cultura, ja que segons aquesta persona han de tenir prioritat a l’hora de ser contractats en una feina.
- És impossible entendre’s amb els paios!
És relativisme cultural. Per la afirmació que fa, es pot suposar que ha tingut algun conflicte, que ho ha intentat afrontar, però no ha arribat a una conclusió. En definitiva, accepta l’altre cultura, però creu impossible el diàleg entre elles.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Es tracta d’una afirmació aporofòbica. Aquesta persona es refereix als immigrants com a persones pobres i els rebutja. Contestant la pregunta que formula, si que es poden fer coses, però el primer es no rebutjar-los.
Una persona interculturalista, es preocuparia i intentaria posar-hi una solució favorable.
- Jo et tolero, admeto que les coses les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva.
No és gaire interculturalista ja que no promou el diàleg. Es tracta de relativisme cultural. Entén la seva manera de pensar, però no vol la convivència entre les dues cultures.
- Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida.
És una persona etnocentrista. Valora l’altre cultura des de els valors de la seva pròpia cultura.
- És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.
Es tracta d’una actitud relativista. Entén l’altra cultura, però no s’interessa per mantenir el diàleg.
També apareix racisme, ja que afirma que és normal que apareguin barris aïllats, per tant mostra diferències entre les cultures, tant sigui de superioritat o de inferioritat.
- Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.
Apareix clarament el racisme, es a dir, una actitud etnocentrista. Afirma la superioritat de la seva cultura, ja que segons aquesta persona han de tenir prioritat a l’hora de ser contractats en una feina.
- És impossible entendre’s amb els paios!
És relativisme cultural. Per la afirmació que fa, es pot suposar que ha tingut algun conflicte, que ho ha intentat afrontar, però no ha arribat a una conclusió. En definitiva, accepta l’altre cultura, però creu impossible el diàleg entre elles.
- Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres?
Es tracta d’una afirmació aporofòbica. Aquesta persona es refereix als immigrants com a persones pobres i els rebutja. Contestant la pregunta que formula, si que es poden fer coses, però el primer es no rebutjar-los.
Una persona interculturalista, es preocuparia i intentaria posar-hi una solució favorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada