En aquest text afirma que l’ànima és un conjunt de percepcions poc simples. Les nostres percepcions en general no pertanyen a la ment, sinó que la formen. Pel que fa a la substància, defensa que no podem tenir la idea ja que no tenim cap impressió de la qual es pugui originar. Compara la idea de substància amb Descartes, qui afirma que és la ment. En canvi, per Hume no és una substància sinó un conjunt de percepcions.
Crítica de la idea de substància.
En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees. En segon lloc explica la ment.
Critica al racionalista Descartes per defensar: el pensament, o la percepció en general, és l’essència de la ment. Hume considera més important les impressions i també que no podem pensar que existeix una idea de substància ja que no tenim cap impressió de la substància. Per últim continua aquesta critica afirmant que la nostra ment no és una substància.
Tal com ja fa en el text, podem comparar el pensament de Hume amb Descartes. Pel filòsof racionalista la substància diferencia dos tipus de substància: el jo o la substància pensant i els cossos o la substància extensa. Per contra, Hume nega l’existència de la idea de substància perquè s’haurien de derivar d’unes impressions, les quals no coneixem.
Anteriorment a la filosofia Moderna i Medieval, Aristòtil ja va tractar el tema de la substància, però des d’un punt de vista materialista, contrari a la substància espiritual de Hume o Descartes.
En conclusió, en aquest fragment Hume critica la idea cartesiana de substància seguint el model empirista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada