6.4- Comentari de text d'un fragment de l'abtract de Hume

1- Idees principals.

Hume afirma que el futur no ha d’estar d’acord amb el passat. Per tant, és possible que quelcom sigui, però això no ha de ser obligatori. Aquesta afirmació la classifica dins el grup de les qüestions de fet ja que sabem el que ha passat, és a dir, estem acostumats a això, però no podem estar segurs del que passarà. Per tant, tot i que després d’una causa concreta, es derivi el mateix efecte, quelcom que afirma la raó, no podem estar segurs que després d’aquesta causa li segueixi sempre el mateix efecte.

2- Títol.

Relació del passat amb el futur.

3- Anàlisi del text.

En aquest fragment de l’abstract, el resum del Tractat de la naturalesa humana, Hume critica el principi de causalitat. Explica que després d’una causa no sempre s’ha de deriva el mateix efecte. Per exemple, hem adquirit l’hàbit que tots els dies surt el sol, però és possible que demà no surti? La resposta de Hume seria un sí radical.

Segons aquest filòsof no existeixen efectes precedits per una causa, sinó uns fets A que donen lloc a uns fets B. Per tant, hi ha infinits efectes que no podem predir. En contraposició a aquest costum trobem la raó. Aquesta, contrària al criteri empirista de Hume, afirma la relació entre causa i efecte, però tal com diu al text: no és la raó la guia de la vida, sinó el costum.

En conclusió, hi ha la possibilitat que una causa no tingui sempre el mateix efecte, per tant, nega l’existència del destí.

4- Comparació amb altres autors.

A l’edat mitjana, Sant Tomàs d’Aquino va intentar demostrar l’existència de Déu a part de l’argument quia que afirma que primer té lloc l’efecte i després la causa. Aquesta demostració explica que si podem veure un efecte vol dir que ha d’existir quelcom que l’hagi creat, la causa, es a dir, Déu. Aquest raonament és contrari a Hume ja que tal com afirma al text: no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.

Podem comparar el que defensa Hume en aquest fragment amb Spinoza. Aquest filòsof racionalista afirma el determinisme, és a dir, la negació de la llibertat, per tant, l’home té un destí. Spinoza també inclou com a causa a Déu, i l’home és un efecte de la natura. Hume es contraposa a aquest raonament perquè malgrat el fet que l’experiència afirmi quelcom del passat, existeix la possibilitat que futur sigui diferent i per tant, nega el destí.